Vivim en un món en el que la màquina ha deixat de ser una eina que l'home utilitza en benefici propi,per a esdevenir un nou amo.Un ésser inanimat,creat per l´home que exigeix el sotmetiment d'aquest per tal dássolir el seu ple potencial dútilitat.La máquina s´ha convertit en un substitut de la força humana en favor d'una suposada "comoditat" que n'extermina les capacitats fisiques,intel.lectuals i espirituals.Des d'aquesta prespectiva,la vida esdevé un fet condicionat a la disponivilitat de les máquines,i el coneixement d'aquestes.L'home,havent creat aquesta dependència,i una vegada descoberta la seva força,está sent incapaç de renunciar al seu ús,i a enfrontar-se a la pròpia debilitat animal.Està,a la vegada,deixant per inútil tot el seguit de savieses acumulades durant mil.lenis d'existència en un món animal més o menys sociabilitzat.Semblaria que haguessim perdut un poder conegut,i que intentessim de recuperar-lo a través de les màquines,posant-les en el lloc que antigament hauria ocupat l'esperit.Aquest procés obre la porta a elucubrar sobre la proximitat d'objectius en civilitzacions aparentment llunyanes.
Aquesta societat mecanitzada iniciada dos segles enrera,no té encara,a hores d'ara,prou referents històrics que puguin posar els límits marcats per l'equilibri necesari entre l'essència animal i la mecànica com l'essència que forçosament han de conviure en una societat humana qualsevol.Es considera la màquina com l'essència que permetrà l'home viure havent-se convertit en protagonista d'un plaer perpetu desde el naixement fins a la mort.Pel que sembla,l'home d'aquesta societat ha renunciat a la saviesa que inplica no fer tot allò que es pot fer,utilitzant arguments purament materials i temporals.Aquest poder acomodatici i instantani de la màquina,es manifesta més poderós que la força que l'home té per tal de renunciar a alló que és possible però no necessàriament imprescindible per a la vida.
Aquesta societat mecanitzada iniciada dos segles enrera,no té encara,a hores d'ara,prou referents històrics que puguin posar els límits marcats per l'equilibri necesari entre l'essència animal i la mecànica com l'essència que forçosament han de conviure en una societat humana qualsevol.Es considera la màquina com l'essència que permetrà l'home viure havent-se convertit en protagonista d'un plaer perpetu desde el naixement fins a la mort.Pel que sembla,l'home d'aquesta societat ha renunciat a la saviesa que inplica no fer tot allò que es pot fer,utilitzant arguments purament materials i temporals.Aquest poder acomodatici i instantani de la màquina,es manifesta més poderós que la força que l'home té per tal de renunciar a alló que és possible però no necessàriament imprescindible per a la vida.
La base d'aquest projecte és l'el.laboració de nou cuadres de 2x1,22x0,02 m sobre fusta.Per a fer-los, es vol experimentar amb la utilització i integració de diferents tècniques (collage,pintura,escultura,etc.) i materials.Cada quadre vol reflexar per si mateix un pensament concret sobre l'estudi proposat.Tots el quadres son realitzats en un entorn natural i sota la influencia de la lluna plena,de solstici d'istiu a solstici d'hivern.
QUADRE 1
L'animal:
El mono,com a Homo sapiens,descobreix la màquina,la inventa,i durant un llarg camí,portarà la màscara de l'home modern.El mono s'aferra a un tronc tallat per una eina no natural,nova.
La greda,pedra generada pel foc,i els pigments minerals fan de l'espai un terra fort,fertil.
La màquina:
Els peus són el cap de la màquina.Amb passos ferms,caminar fa que la terra s'alteri.El carbó i la cendra s'aixequen sobre els peus.El temps comença a avançar cap a un camí ràpid.
Els materials:
Cartro,acetat,fusta,greda,ferro,làtex,corda,cendra,pigmens,pedra de basalt,cera,metacrilat.
L'entorn de treball:
Correspont a aquest primer quadre un espai natural relativament aïllat i tranquil,situat en el terme municipal d'Olot.El volca Aiguanegra.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada